A la Universitat

Per altra banda, en el judaisme el messies pot arribar en qualsevol moment, per tant, genera o pot generar una impaciència, especialment quan la vida és especialment dura, que fa el jueus vulnerables a ser enganyats per un que s’atribueix ser el messies, com va passar amb  Shabbetai Zevi.

Es pot dir opi (Marx) o alienació (Fromm) o castrant (Spinoza), però el fet irrefutable és que la fe en el messies significava posar la solució del mal en una concepció del món fora de l’abast.

Possiblement l’hem de qualificar com a adaptació malgrat que l’actitud plenament humana ens diria resistència, però admetent que la comunitat jueva era una minoria i, per tant, tenia sempre les de perdre, l’adaptació seria una via vàlida. Sense dubte la forma més interessant d’adaptació va ser la que va promoure l’obra de Moses Mendelssohn, però si hem de jutjar pels fets la seva obra no va tenir resultats concrets ni a curt, ni a llarg termini. Cal precisar, per altra banda, que si els jueus vivien separats de la majoria i per a guanyar-se la vida feien activitats diferents dels cristians no ho podem considerar una resistència, sinó una adaptació perquè eren empenyuts o induïts a dur aquest tipus de vida. Quan els seus habitatges estaven integrats amb els dels cristians hi havia menys conflictes, només en aquests casos hom podria parlar d’adaptació; tanmateix, eren mínims,

Pel que fa els moriscos cal dir que en certa mesura tenien també l’esperança posada en un messies, però no era d’una manera directa, així per exemple, es delien per l’arribada a la Península Ibèrica de la marina otomana per a alliberar-los o que les lluites entre regnes cristians posés les coses fàcils. No sabem si hem de dir messies o màgia de la profecia que hi haurà un home en el que “la desproporción consistía en que tenía cada brazo como dos”. També hi havia un literatura de “alguacías” i “jofores”, però no sembla un fenòmen pròpiament musulmà, sinó que només seria aplicable a la Península Ibèrica.

Pel que fa als jueus la conclusió és que no es pot parlar de resistència o adaptació, sinó que pel fet de ser minoria era submissió, que els va portar a progroms, holocaust i expulsions. El famós parlament de Shylock a El mercader de Venècia és una clara mostra de la submissió del jueu malgrat que es tracta d’un personatge que econòmicament i social està per sobre de la majoria, però precisament per aquesta raó resulta més vil pels cristians.

Com els moricos només eren a la Península Ibèrica la seva expulsió no va ser un afer europeu, sinó exclusiu de la Monarquia Hispànica. Tot i que no forma part de la pregunta, no està de més assenyalar que malgrat que la condició dels no musulmans en territori musulmà era millor estaven subjectes al contracte de la dhimma.

Els dos casos confirmen la regla de la submissió de la minoria.