A la Universitat

Massimo Stanzione va néixer a prop de Nàpols el 1585. El seu veritable nom era Marcello, però com era molt arrogant es deia de si mateix que era MASSIMO PITTORE i signava MASSIMO, d’aquí que passi a la història de l’art com Massimo Stanzioine.
La seva obra està influïda per Caravaggio, Guido Reni i Artemisia Gentileschi amb qui va col.laborar pintant els frescos d’una catedral.
Tenia el títol de Cavaliere, va guanyar el «Speron D’oro» el 1621 pel treball per Gregorio XV i l’«Ordine di Cristo» el 1627 concedit per Urbano VIII.
Aquesta “Santa Agnès” és l’única obra de Stanzione al MNAC i és una de les obres més belles d’aquest artista napolità. Allò que té de suggerent aquesta pintura és la mesurada combinació de sensualitat i mística o, si hem de fer servir les paraules d’Argan : “Eros i pathos són el motius dominants a la pintura de Massimo Stanzione”.
El que interessa del seu estil es aquest peculiar punt de fusió seu d’una component naturalista que l’allunya de Caravaggio -car Stanzione assolí un estil propi. Hem d’apreciar el tornejat del rostre, del coll i del muscle, els plecs de la màniga, el xal amb diferents colors que combinen amb la màniga, especialment aquest mantell que abraça la santa i l’anyell al mateix temps que la seva mà juga eròticament amb l’orella del xai: tot ple de simbolisme. La llum arriba a la santa i a l’anyell des d’on la santa hi té posada la mirada, amb aquest bell girar d’ulls amb braillantor cristal.lina.
La santa mostra un escot que, això sí, no ultrapassa allò que marca el pudor o la decència o, més exactament, el cànon catòlic. Tanmateix, val a dir, que aquest escot, com el que podríem veure a Santa Caterina, té una explicació històrica. Les dues van ser martiritzades i violades pels romans, això vol dir que estaven nues quan van entregar el seu cos i la seva ànima a Crist.
Segons la llegenda àuria ens diu que Santa Agnès era físicament molt formosa, però espiritualment ho fou encara més i que no tenia més de tretze anys quan va morir. Amb aquest bell mirar Santa Agnès està en comunicació directe amb Déu, amb una mà al cor i l’altra a l’Anyell de Déu (agnus Dei) i ens està dient que “el meu cos no se separarà del seu, serà enterament seu si li sóc fidel”