Blogaire:
dissabte, 2 de febrer del 2013
Amb els jueus vivien millor
0:44 | 
Publicat per
Albert
 |
| Al Call de Barcelona |
Cal convenir que per a rersoldre un gran problema humà la solució ideal l’anomenem “Utopia” i resulta que un “gran liberal”, Salvador de Madariaga, va dir en ple segle XX que els grans mals de la Humanitat es deien Freud, Marx i Einstein: tres jueus que havien destruït la “nostra” civilització. Quan el seu gran pecat va ser la Utopia, creure en l’home; tanmateix, és clar que Madariaga professava l’anomenat maquivelisme d’imputar tots els mals del món als jueus.
Ser antisemita o antijueu no
era ni és una qüestió d’opinió, sinó un posicionament, que tenia un fons
polític. Des que hi ha classes socials els missatges culturals o les ideologies han estat emesos per les
classes dirigents (top-down), de forma que d’una manera conscient o no els
anava bé que els qui passaven gana quan hi havia problemes de subsistència anessin
al call a matar jueus, sense qüestionar les raons socials perquè passaven gana,
mentre hi havia uns altres que no. Arran
dels fets de l’estiu de 1391 llegim: “La participación más
visible fue de las clases bajas urbanas y el clero, si bien algunos sacerdotes
intervinieron para proteger a los judíos. Sin embargo, en general, las
autoridades reales, la aristocracia y las élites eclesiásticas no pudieron o no
quisieron ejercer su papel tradicional de defensores de la minoría judía”[3]
Amb els jueus vivien millor.* El
problema està doncs en què passa si tots els jueus es converteixen al
cristianisme i queden batejats. Aleshores ja no es pot entrar al call a sac perquè
són germans amb Crist, com deia santament l’Església, però era clar, que alguna
cosa calia inventar per tal de barrar el pas a l’enemic de tota la vida. El pas
de jueu a convers era un problema nou, que demana un tractament nou. El
fonament, que no opinió, era clarament polític: “Muchos cristianos pensaban que
los antiguos judíos tenían demasiado éxito”.[4]
 |
| CASA DE SEFARAD, Còrdova |
“Con el fin de impedirles el
acceso a las instituciones del poder y del saber, se decretaron los estatutos
de limpieza de sangre... contradictoriamente la conversión se convirtió en
una dificultad de mayores dimensiones para la sociedad cristiana de la
península ibérica” escriu Hering Torres. Per altra banda, B. Netanyahu es
refereix d’una manera no gaire diferent quan escriu: “Cundió así lo que se
llamó la peste de la conversión, y los conversos, utilizando sus
derechos y libertades, invadieron ciertas esferas de la cultura y la sociedad
alemanas”.
Del poble baix cristià no
podem saber el nivell de sinceritat de la conversió i que potser sí que aquells
que eren “cristians nous” un cop dins a casa seva duien una vida d’acord amb la
Torà i el Talmud, però admetent que es tractés d’una conversió falsa, segueix
vigent un fet: la manca de tolerància en la què ha estat educat el poble
cristià (top-down) perquè l’Estatuto de Pero Sarmiento venia de dalt, és
a dir, d’un membre de la classe dirigent.
Com hem vist al principi els jueus
van ser perseguits per ser jueus i heretges; després per seguir tenint “sang
jueva”. No calia rumiar gaire sobre el concepte raça, sinó que era un grup que
representava el Mal i interessava que continués representant-lo a fi i efecte
poder eliminar un competidor quan l’ascens social és difícil. Aquest motiu explica que els qui eren descendents de jueus
havien de ser exclosos i per això David Nirenberg es pregunta: “¿Existe alguna
perspectiva relevante conforme a la cual los cristianos de los tiempos
premodernos veían a los judíos como una raza?” Aquesta pregunta no té
resposta de la mateixa manera que estar en contra dels jueus no es pot dir que sigui
una opinió, com diu Sartre, senzillament és un posicionament polític per a
fer-ne ús, per exemple, per a excloure un metge del Col.legi perquè fa nosa
o a Salvador de Madariaga per ser
aplaudit per una élite anticomunista.
Intentant contestar la pregunta
que més amunt es fa Niremberg sobre el sentit de la paraula raça podem
fer molta alquímia lingüística, però a la pràctica dels humans, de l’època o
del lloc que siguin, per raça[5]
s’entén una diferència física visible, com la de tenir un nas ganxut o com en
el cas de la dona d’Hervás, de vuitanta anys, que amb una estranya barreja de
“rabino” i “rabo” diu que els jueus tenen cua. No cal dir que aquesta certesa
sobre com eren els jueus és el resultat del racisme. Un racisme que en podríem
dir d’estar pe casa, però igual d’efectiu que el de la shoah.
* El títol parodia allò que es va dir a Espanya uns anys després de la mort de Franco
"Con Franco vivíamos mejor"
[1] SARTRE, Jean-Paul: Reflexions sobre la qüestió
jueve. Editorial Nova Terra. Barcelona. 1967. p. 36
[2] Ibid. p. 9
[3] AMELANG, James S.: Historias paralelas:
Judeoconversos y moriscos en la España moderna. Akal. Madrid. 2011. p. 88
[4] Ibid. p. 91
[5] Aquest comentari és al marge del que diu Ashley Montagu que
“race” is prejudicial, artificial, does not fit to the facts , leads to
confusion, and should be replaced by the
term “ethinc broup” Montagu, Ashley The concept of race, http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1525/aa.1965.67.3.02a00520/pdf
Etiquetes de comentaris:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada